jueves, 9 de febrero de 2012

La fabulosa història d'Els Sulfitos...




Els Sulfitos
Hi ha qui afirma que els sulfitos són les sals de l’àcid sulfurós. En nomenclatura química, vindria a ser una fórmula del tipus H2SOTA3. Expliquen que es formen al posar en contacte l’òxid de sofre amb dissolucions alcalines... Podríem seguir per aquí, però us asseguro que la nostra explicació és molt més senzilla: Els Sulfitos som senzillament l’únic grup de música que s’anuncia a totes les ampolles de vi.


Nadal del 2009. Després d’un sopar amb una sobretaula mooolt llarga, tres amics de tota la vida que ja ronden la trentena decideixen formar un grup. Són l’Albert Fontanella, en Joan Miquel i en Franc Lluis. S’han passat mitja vida anant a concerts i comprant discos, i tenen ganes de fer el salt a "l’altra banda". Encara no saben ben bé el que tocaran ni per quin estil es decantaran. Però no dubten gens sobre el nom que triaran: Sulfitos. És el que llegeixen a totes les ampolles que hi ha al damunt de la taula. Es converteixen així en el primer grup de la història de la música que s’anuncia a totes les ampolles de vi!



Juliol del 2010. Primer concert. En Joan ha començat classes de bateria i se n’ha comprat una de segona ma. En Franc ha fet el mateix amb la guitarra. Cap dels dos havia tocat mai a la vida un instrument abans. L’Albert ho té un xic més fàcil: només ha hagut de treure la pols dels llibres de piano amb els que va estudiar fa més de deu anys. En qualsevol cas, un repertori amb sis cançons i moltes ganes de fer que la gent s’ho passi bé. Entre el públic d’aquell dia, en Toni Solà. Es queda tan frapat amb el "rollito sulfito" que es converteix en el seu baixista. Amb ell fan un salt endavant del qual encara no han aterrat.



Maig del 2011. Amb tota la il·lusió del món, Els Sulfitos s'apunten a un parell de concursos d'on han sortit alguns dels grups que escolten: el "Sona 9" de l’Enderrock i el Sessions’n Sona de l’Ajuntament de Sant Celoni. La cosa comença a rutllar: guanyen el concurs d’aquest municipi del Vallès Oriental i els seleccionen per actuar a la Festa Major de Sant Celoni. Un escenari espaterrant i el debut del cinquè component del grup, la Sònia Casanovas al violí, la veu i el glockenspiel. Una altra valenta que s’inicia en la música superada la trentena.



Novembre del 2011. Ja del tot llançats, i amb un repertori que s’ha anat perfilant després de tocar a escenaris de Breda, Hostalric, Sant Celoni, Barcelona, Cardedeu i Sant Esteve de Palautordera... Els Sulfitos decideixen gravar un disc. “Podria semblar il·lògic...” s’enregistra als Bird with Vertigo Studios d’en Roger Gascon, compta amb el disseny i la maquetació de la Irene Mercader i Giró, i surt a la llum el 31 de gener del 2012. L’any nou, a més, porta un nou Sulfito a la banda, en Francesc Cruz, que aporta molt de talent i abaixa sensiblement la mitjana d’edat de la banda.





Els Sulfitos som:

Sònia Casanovas i Gaspar: veu, violí i glockenspiel
Francesc Cruz i Casado: guitarra elèctrica i trompeta

Albert Fontanella i Bonjoch: teclats
Franc Lluis i Giró: veu, guitarra acústica i percussions
Joan Miquel i Noguera: bateria i coros
Antoni Solà i Boluda: baix i guitalele



Escolta el nostre primer disc, “Podria semblar il·lògic...”, aquí:

http://elssulfitos.bandcamp.com

@Sulfitos





FreakManPD (PunxaDiscs)